Aquests últims dies el tancament de Megaupload ha posat sobre la taula el problema de la pirateria a través d’Internet i de com combatre-la. Si bé el fundador de Megaupload no era cap angelet, la manera en que se’l criminalitza i es parla dels qui creen serveis semblants o en fan ús és totalment inadequada.
Com ens recordava l’ARA en la seva edició d’avui, la indústria cinematogràfica americana, i per tant el lobby pro-SOPA (Stop Online Piracy Act), ha ‘invertit’ 130 milions de dollars entre 2009 i 2011 per tal de que la llei tiri endavant. Aquest ‘dineral’ s’ha repartit entre membres del Senat i del Congrés americà amb poder per convertir aquest ‘Act’ en llei i, per tant, legitimar la persecució dels qui s’aparten de línia marcada.
Quant els judicis de valors els incentiven quantioses ‘remuneracions’ i no alguna mena d’ètica que ens permet discernir entre el bé i el mal, la cosa ja agafa un altre caire i les assumpcions que rodegen el cas cada vegada perden més força sense necessitat de fer apologia de la pirateria o del no pagament de la propietat intel·lectual inherent en una obra o creació.
A tot això també cal afegir que la pròpia indústria cinematogràfica, discogràfica o literària legitima la pirateria o la fomenta entre el seu públic quan la política de preus aplicada per a formats físics o digitals és la mateixa. Com pot ser que el darrer llibre de John Verdon m’hagi costat en edició de butxaca 5€ i en valgui 9’99€ a iTunes? Com pot ser que una cançó a iTunes em costi 0’99€ i per tant el preu de l’àlbum sencer sigui al mateix que el del CD que pot estar venent FNAC?
L’estructura de preus és diferent però en canvi el preu de venta no. Si el que es pretén és compensar el que es deix de guanyar en format físic ingressant més per la via digital, l’error és de magnituds considerables i el consumidor final es sent enganyat i menyspreat.
Sóc subscriptor digital del Diari ARA, tinc compte Spotify Premium i si finalment arriba Netflix de ben segur que avaluaré fer-me’n soci també. Els tres són exemples d’empreses que entenen el moment en el que vivim i ofereixen productes frescos i raonables que desincentiven la pirateria.
Està clar que hi haurà gent que no voldrà pagar ni els 9’99€/mes de la tarifa Premium de Spotify però segur que molts altres ho veuran un preu més que raonable per tenir tota la música al teu abast de manera il·limitada.
Estic segur i crec que el món en general i aquesta indústria en particular ha (i hauria) de seguir aquesta direcció. Sembla la més assenyada.
Petons i abraçades!
