Després de 3 fantàstiques setmanes a terres catalanes i d’un mes sense escriure, ja m’ha tocat tornar a la realitat india. Si més no, guardo un record immillorable d’aquestes festes de Nadal. Potser per la distància geogràfica del meu present tinc la sensació d’haver aprofitat els dies més que mai.
Fent repàs mental d’aquest any 2012 i ja afrontat tots els ‘focs’ que es posicionen a sobre la meva taula, m’he adonat que em vaig deixar de plasmar un event que em va fascinar i del que vaig poder gaudir la setmana avans de la meva tornada, el Punj Lloyd PSA Masters.
Aquí us en faig 5 cèntims. Petons i abraçades!
————————————————————————-
Gràcies a la meva estada a Nova Delhi, estic tenint l’oport
unitat de fer una total immersió al país, conèixer una cultura absolutament diferent a la nostra i participar/assistir a events poc comuns al nostre país. N’hi ha de més tradicionals, d’altres menys coneguts però un dels darrers ha estat el PSA Punj Lloyd Masters d’SQUASH.
El mundial d’SQUASH té una de les proves puntuables ubicades en territori indi gràcies al patrocini de l’empresa Punj Lloyd. És la tercera edició que el Masters passa per Índia i la segona en que es juga a Delhi aprofitant la infraestructura construïda en el Siri Fort en motiu dels Jocs de La Commonwealth de l’any 2010.
La competició va durar una setmana, des del dilluns 12 al diumenge 18, i reunia els 32 millors jugadors del món (l’actual número 1 va ser baixa per lessió). L’entrada era gratuïta però vaig encertar en aconseguir una acreditació el primer dia, ja que en les semis i final la diferència entre tenir un seient decent o no tenir-lo depenia de tenir o no aquest paperet.
El primer dia em van impressionar bastant l’egipci Karim Darwish o el malaisi Iskandar, 3er i 10è del rànking PSA, però el millor encara havia de venir.
Arribades les semifinals i final vaig descobrir que de l’sport que jo practico al que ells es dediquen hi va un mòn. Els semifinalistes van ser Willstrop, Barker, Gaultier i El Shorbagy … 2 anglesos, 1 francès i un egipci.
Willstrop es va desfer de Barker amb certa facilitat i Shorbagy no va poder amb el francès Gaultier. A la final Willstrop tindria la pressió afegida de que podia convertir-se en el nou número 1 del mòn donada la baixa de Nick Matthew i les seves victòries consecutives en els últims 3 PSA MASTERS.
Com era d’esperar la final no va decebre a ningú. James Willstrop semblava que jugués a casa. Els indis (uns 500 repartits al voltant de les 4 cares del cub de vidre) no amagaven la seva predilecció pel jugador anglès i l’aplaudien i l’animaven. Contra l’adversitat d’una petita lessió que s’havia fet en la semifinal, Gregory Gaultier va començar el seu show particular. Protestant totes i cada una de les decisions preses per l’àrbitre, el francès semblava el John McEnroe de l’Squash.
Només el primer joc del partit va durar una hora. Tenint en compte que es juga a 11 punts sense canvi de sac, una hora per a un joc és totalment una barbaritat. YES LET, NO LET, STROKE, i punts eterns van desgastar clarament als jugadors. Al final el primer joc maratonià va ser per a Willstrop. El segon va començar bé per a Gaultier fins que es a resentir de la lessió i coixexava per la pista. Va intentar seguir, mantenir-se en peu, però va perdre també el segon joc. La impotència i el dolor van portar a Gaultier a retirar-se en el tercer joc convertint a Willstrop en just gunayador i nou número 1 de l’squash mundial.
No sé si podré tornar a veure totes aquestes estrelles de nou jugar, però si més no en vaig tenir l’oportunitat a Delhi i la vaig aprofitar. És una llàstima que l’SQUASH, com la majoria d’esports a casa nostra, visquin tant a la sombra dels esports de masses, sobretot del futbol.
Vaig a trucar al meu entrenador que avui em toca practicar el servei!
Fins aviat!
