Que la Índia és un país pobre i que la majoria de gent després de visitar-la comenta haver vist imatges de misèria i pobresa absoluta com mai abans és una obvietat, però la majoria de nosaltres no som conscients de la magnitud de la tragèdia. En aquesta línia, i per tal de fer-nos més entenedora la realitat Índia, Economy Watch amb dades i gràfics de The Economist ha fet un estudi/article on compara els Estats de la Índia amb paísos del món.
En aquest primer quadre, la comparació es basa en la població per Estat de la Índia i es busca la seva equivalència amb diferents països del món:
Hi ha casos espectaculars com el de Uttar Pradesh amb una població igual a la de Brasil o la d’altres estats amb poblacions semblants a les de Mèxic o Tailándia.
De fet, només en la última dècada, la Índia ha crescut en número d’habitants 181 milions de persones (situant-se en 1’2 bilions en total), lo qual significaria que han crescut el mateix que tota la població de Brasil. Un Brasil ha nascut dins la Índia!
En el següent quadre, en canvi, podem veure les mateixes equivalències però comparant Estats de la Índia amb paísos del món segons el seu GDP (PIB) per persona:
Si creuem ambdos quadres, el resultat és esgarrifós. Veiem com els Estats més poblats que abans comentava tenen els PIBs per capita de SUDAN o KENIA.
Mentre la Índia és el quart país del món en termes de PIB absoluts, és el 126 en PIB per càpita. Lo qual significa que tot i generar riquesa, no és capaç de generar-ne prou per tanta població com té. En el següent article d’Economy Watch es planteja la pregunta: És massa gran la Índia com per arribar a ser ric?
Mentre altres països, com la China, han intentat controlar la natalitat, la Índia no ha implementat cap política al respecte i la demografia està guanyant la partida a l’economia. Mentre el creixement del país i la seva industrialització està permetent l’aparició d’una classe mitja d’uns 200 milions de persones, els 900 milions que es troben en situació de pobresa no estan millorant i tenen les mateixes mancances que tenien. El somni indi per a moltes empreses occidentals passa per atreure els 100 milions de benestants i els 200 milions de classe mitja emergent, però la resta de població segueix vivint en els mateixos estàndards de probresa.
El PIB per càpita de la Índia és tres vegades inferior al de la mitja mundial. Dels 900 milions de pobres, 400 milions viuen per sota del llindar de pobresa absoluta definit pel Banc Mundial. I aquests 400 milions de persones són més que el total de persones que viuen en la mateixa situació en tota l’Àfrica subsahariana (incloent tots els països que formen aquesta àrea tan desafavorida).
Coses per fer n’hi ha moltes però s’han de prendre mesures i s’han de prendre ja. Anna Hazare està duent a terme una lluita pacífica contra la corrupció governamental. Tant de bo se’n surti i el poble l’escolti. Sense un major grau d’integritat a nivell governamental, la millora del país serà lenta, dolorosa i gairebé impossible.
Petons i abraçades!
