Kerala és un l’estat de la Índia situat a l’extrem Sud-oest del país. De temperatura tropical i després d’haver estat dominat durant molts anys pel partit comunista indi, s’ha erigit com el nou destí de vacances paradisíaques de la població local (i alguns foranis).
Amb aquesta idea en ment i donat que la Roser, la meva parella, em venia a visitar, ens vam plantejar passar 6 dies explorant aquest racó de món, i la veritat és que, com ja em va passar a JAIPUR, el país té moltes mancances i es reflecteixen en aquests paratges de vacances tant o més que en les grans ciutats.
Els dies han estats fantàstics, l’experiència inoblidable i la setmana que hem passat junts amb la Roser immillorable, però la idea de les MALDIVES índies que planteja la campanya publicitària de TURISME de KERALA no és certa.
Tenint en compte que era un viatge de 6 nits vam haver de decidir a priori la zona a explorar i, per tant, l’itinerari d’aquells dies. La nostra elecció va ser centrar-nos en el sud de l’estat i fer una mescla entre backwaters (aigües pantanoses) i platja, deixant de banda els camps de te de Munnar i els parc de Periyar. L’itinerari va començar a Kochi, on vam aterrar el primer dia, i vam anar baixant per la costa de Kerala fins acabar a Trivandrum des d’on vam tornar cap a Nova Delhi.
En tot aquest recorregut vam poder assistir a una mostra de teatre Kathakali a Kochi on vam sopar en un restaurant tradicional després d’haver passejat per davant dels pescadors que usen xarxes xineses. A Alleppey vam contractar un houseboat durant 22h, vam passar la nit a bord del vaixell i vam visitar tota la contrada amb 3 tripulants al nostre servei. I d’allí, ens vam moure cap a Varkala, preciós penya-segat davant del Mar d’Aràbia i zona de recuperació dels que passen una bona temporada tombant per la Índia.
El viatge va ser preciós, no em malentengueu, però com passa en tants altres paratges que pots visitar a la Índia la capacitat de millora de la zona és il•limitada i la predisposició cap al turisme és gairebé nula.
Les zones de pescadors de Kochi estan davant de refineries petroleres, els restaurants de la ciutat haurien de reinventar-se, repintar-se o sanejar-se. A Alleppey el port està allunyat, l’accés és complicat i l’infraestructura és deplorable. A més, les aigües i l’entorn natural està patint per les condicions de les barques i les seves emissions. I la ja esmentada Varkala no té cap mena d’ordre o normativa, els homestays (tret d’honroses excepcions) són precaris i els centres d’Ayurveda estan lluny dels ‘SPAS’ que tothom té en ment abans de visitar la zona.
Algú pot pensar que la naturalitat i l’estat salvatge és molt millor que el progrés que suggereixo, però la India (i Kerala n’és un exemple) no posseeix ni una cosa ni l’altre en els llocs que sovint són de més renom. No ha permeabilitzat aquests fantàstics indrets perquè segueixin sent salvatges, però tampoc els ha adequat per a que siguin atractius i adequats. Per aquest fet, s’han convertit en un híbrid estrany que et fa dir allò de: ‘Curiós i maco, però no hi tornaria’.
La campanya de Turisme de Kerala té per eslògan ‘God’s Own Country’ que es vindria a traduir com ‘El País de Déu’ o ‘El particular País de Déu’ … doncs bé, permeteu-me que ho posi en dubte. Si jo fos ell triaria algun altre racó de món per assentar la meva base terrenal.
Petons i abraçades! Fins aviat!
Una altra zona a tatxar del mapa (si és que no ho estava encara!). Una pregunta: la foto està fet al lloc on vau trobar aquell indi pro-català?
L’indi de Darjeeling que ens va fer una disertació sobre els catalans i les seves bones maneres tenia un restaurant al cap damunt del penya-segat de la tercera foto (Restaurant Clafouti – Hotel & Ayurvedic Centre).