Després de la meva visita fugaç a terres catalanes, ja torno a ser a India i s’acostava un altre cap de setmana. De nou, no em volia quedar a la ciutat, si més no per tenir la sensació de desconnectar i d’estar aprofitant l’estada a la Índia.
La primera idea va ser buscar una distància que es pogués cobrir en cotxe (de 2 a 5h) i que fos de muntanya. Nahan, semblava una bona opció a gairebé 1.000 metres i amb l’Himalaya al fons. Tot i així, els companys de l’oficina em van dir que el diumenge al vespre farien un sopar per celebrar el Diwali plegats i no hi podia faltar. Canvi de plans i búsqueda d’alternativa.
A dues hores al sud de Delhi hi ha una fortalesa que es propietat del Grup Hoteler Neemrana. Aquesta empresa es dedica a adaptar propietats històriques del país per al seu ús turístic. Vindria a ser com els ‘Paradors’ a Espanya però amb l’austeritat de les cel·les de Montserrat. La idea era atractiva. Em permetia apartar-me del caos de Delhi i visita una meravella arquitectònica militar del Nord del Rajastan. Però va ser en el moment d’intentar reservar habitació per dissabte que em van dir que només les de preu més elevat (300 EUR/nit) estaven disponibles. No era el que pretenia ni el que buscava per això dins el mateix grup vaig trobar una alternativa raonable: Fort Hill Kesroli.
A una distància similar però en la direcció d’Agra (l’altre fortí estava a la carretera cap a Jaipur) el Grup Neemrana hi té la propietat més antiga de la cadena. Data del segle XIV i encara és més austera i no disposa de masses activitats, però em va semblar exactament adequada pel que buscava i la imminència de tot plegat.
Vaig anar cap allà el dissabte al matí. De nou vaig patir les conseqüències de les males carreteres indies i els animals de tot tipus que es passegen per elles. Quan vam arribar a Alwar, ciutat més propera a Kesroli, em vaig adonar que el conductor no sabia on anàvem. Vam preguntar a no menys de 12 persones i finalment vam tornar a sortir d’Alwar per endinsar-nos en una àrea absolutament rural i desafavorida.
Entre vaques, cabres i petites cases d’estructura molt feble i sostre de palla, s’erigia una fortalesa que recordava més als paratges 
dels contes on vivien bruixes i villans que al castell de Disney. La veritat és m’atreia la idea de no saber que em trobaria i la primera cosa va ser una forta pendent de 50 metres per poder arribar a la recepció. Un cop allà, em van portar a la meva habitació i després de descarregar la bossa me’n vaig anar a visitar la propietat.
Més enllà d’uns quants mosquits i alguna que altra formiga a l’habitació el lloc era encantador, el servei molt atent i la tranquil·litat que s’hi respirava envejable. Estava en mig del no res i des d’allí es visualitzava la plana regió d’ALWAR.
Com que ja comptava en retirar aviat i no moure’m de la fortalesa un cop hi tornés per sopar, vaig decidir visitar el llac de Siliserh. El paratge és preciós però la brutícia és abundant. De nou, no s’entén com un indret que ha de ser reclam del turisme pot tenir un aspecte, o una primera impressió, tan decadent.
Vaig passejar-m’hi i la veritat és que el llac (i el palau annex) estan en un estat totalment salvatge. Caminant des de l’accés principal al Palau vaig trobar-me unes 5 cabres, 15 micos i 4 cérvols. Lo qual a primer cop d’ull sembla una estampa preciosa, però ho és menys quan tots plegats se’t queden mirant i no saps com reaccionaran.
D’allí vaig tornar a Fort Hill i em vaig posar a llegir al pati, mentre dos nois joves tocaven música Rajasthani i jo feia l’aperitiu pre-sopar.
El sopar era molt similar al ROYAL THALI de quan vaig visitar Jaipur. Un molt bon assortiment de plats locals que em van deixar ben tip. D’allí a l’habitació lectura i una pel·lícula a l’iPad i a reposar.
L’endemà, abans de la tornada vam pujar a les muntanyes annexes d’Alwar per visitar el Fort de Bala Quila. No va ser fins arribar dalt de tot que se’ns va comunicar que estava en obre i per tant no es podia visitar. Vam veure algun cérvol més i ja vam baixar direcció Gurgaon i cap a casa.
La veritat és que la sortida no va ser massa espectacular i estic segur de que hi ha altres racons de la Índia més bonics per visitar, però va satisfer les ganes que jo tenia de sortir de Gurgaon però sense distanciar-me massa. A més, va ser l’oportunitat de conèixer les propietats Neemrana, fortaleses del passat adaptades al present. Sense luxes però amb la professionalitat d’un grup hoteler. Amb mancances però amb l’autenticitat pròpia d’un país com aquest.
Fins aviat!
Petons i abraçades!
