Reproduiré en aquest apartat el text d’encapçalament tal i com l’he fet arribar a unes quantes ments inquietes que em rodegen. La resta és pura retòrica sobre 4 peces cinematogràfiques força despreciables.
———–
En el primer aniversari de la creació del meu BLOG, està clar que calia tornar-hi a fer alguna que altra entrada. Aprofitant la ben entesa de que no vaig publicitar la seva creació en aquell moment, m’ho faig venir bé ara per invitar-vos a que us hi passejeu.
En el l’apartat “This is EnTerTainMent” trobareu un resum/crítica de les últimes pel·lícules que he vist en el darrer viatge BCN-FRANKFURT-JAKARTA-SINGAPUR-DUBAI-MUNICH-BCN.
En altres ocasions us hagués fet arribar un e-mail, com de costum, però que coi! … per això tenim altres eines al nostre abast. Aquí ho teniu:
Great Buck Howard: Pel·lícula publicitada com a comèdia quan realment és un drama, més o menys graciós, sobre la fama efímera i el renaixement del qui va ser i ja no és. Dirigida per Tom Hanks i protagonitzada pel seu fill Colin, la cinta no seria res sense el paper d’en Buck Howard magistralment interpretat per John Malkovich. Una pel·lícula que no pretén més que explicar una historieta d’un personatge real. Entesa així no decep, entreté i fins i tot agrada.
Ghosts of Girlfriend’s Past: Comedia romàntica que agafa, de nou, el clàssic de Dickens de ‘Compte de Nadal’ i l’adapta a un trencacors crònic. Pel·lícula dolenta, molt dolenta, però perfecte per a diumenge tarda-nit. Matthew McConaughey fent de solter d’or (paper que li escau) i Jennifer Garner interpretant a l’amor d’infantesa desconsolat. Amb tot, però, el paper estel·lar és el de Michael Douglas fent de l’oncle que li va ensenyar el món de les dones i els seus plaers. Michael Douglas, a lo Hugh Hefner de Playboy, vestint batins, mocadors de coll, ulleres fosques i bebent whisky en gots dobles de cul quadrat … no té preu!
The Promotion: Comèdia fluixa, dramàtica però correcte sobre la lluita entre 2 assistants del gerent d’un supermercat per ser els encarregats d’un nou punt de venta de recent obertura. Veient a un dels protagonistes d’American Pie al cartell tothom s’espera lo pitjor, i en el fons fa una radiografia bastant correcta de la nort-americà de veritat que hi ha en el Mid-East and Mid-West. Baralles i baixeses entre 2 treballadors disposats a tot. Fotogafia còmica del que passa en un supermercat o a les nostres pròpies oficines/llocs de treball. Benvinguts al “Tots contra tots!”.
Pelham 123: Ufff … Si jo que sóc fan de la dupla Denzel Washington – Tony Scott estic bastant decebut amb aquesta pel·lícula, quasi que us recomano que no seguiu llegint. Travolta fent de villano-broker de Wall Street, Denzel Washington fent de ‘pardillo’ que controla les vies del metro de NY i John Turturro fent de cap del FBI … per un trajecte Dubai-Munich és correcte; per passar un diumenge a la tarda, segur que teniu millors coses a fer.
Fins aquí les 4 pel·lícules que vaig poder mirar en els avions entre sopars, e-mails i hores de son. Terminator 4 i Dragonball van ser iniciades i desestimades d’immediat … el meu cervell no les podia tolerar … no em podia creure que algú s’atrevís a presentar pel·lícules d’aquest nivell (sobretot DragonBall). Whatever Works (Woody Allen – Larry David) prometia molt però la densitat del guió exigia molt més del que el meu cervell podia oferir entre Singapur i Dubai.
Cal que la cosa millori perquè ara mateix la cartellera deix molt que desitjar.
Seguirem informant del que vagi veient en propers trajectes.
Ciau!
