William Orbit

Tot i que sembli extrany, o a primer cop d’ull no quedi clar, els POSTS sota la categoria “Pieces in a Modern Style” englobaràn opinions, nostalgies varies i sorpreses grates del món de la música i el seu entorn.

El nom de la categoria, per sorpresa de molts (i de mi mateix), es deu a un album que el meu històric company de pis va comprar cap a l’any 2000, si no vaig errat. Era un moment on els reproductors de MP3 eren gairebé exerimentals, els CD’s eren els VINILS dels nascuts als 80’s i on malgastadors com els que viviem al meu pis preferiem comprar 2 albums a la setmana enlloc d’alimentar-nos com Déu mana. Un època on et passejaves per l’FNAC buscant alguna cosa que t’agradés per comprar-la i no per apuntar-te-la al mòbil i posar-la a baixar a l’e-mule només arribar a casa.

Doncs, en aquella època ens va caure a les mans un album B-R-U-T-A-L. Un album d’arrangements electrònics de peces clàssiques. Un album creat per algú que havia treballat creant bases per a Madonna i tants altres artistes però que es prodiga poc creant obres personals i sota el seu propi nom.

Aquest és William Orbit: un desconegut per la majoria de externs a la indústria musical, un nom molt familiar pels vinculats a la indústria en el món anglosaxó i algú que en sap molt de música com ho denota la seva selecció de temes a “Pieces in a Modern Style”. Un personatge i un album que em van marcar i que m’ha vingut a la memòria en aquestes últimes semanes.

Un album adequat per a persones no molt enteses en clàssic i que busquen una aproximació moderna a un genère que sovint tractem de freak però que és la base de tot el que ens agrada i coneixem.