Spamalot

Si sou dels que sopeu o us veieu amb mi tot sovint, sabeu del cert les ganes que tinc de poder anar a veure el nou espectacle del TRICICLE basat en “Els cavallers de la taula quadrada” dels Monty Python.

La mescla d’aquests dos grans grups còmics pot ser estupenda per un fan d’ambdos com ho sóc jo i molts dels meus amics i coneguts. La posada en escena sembla brilant (almenys és el que diuen) i la paròdia dels musicals (ara tant amb auge) segur que és d’allò més àcida, al més pur estil de’n Terry Gilliam i companyia.

A tot això però, i havent-ho englobat en aquesta categoria que em reservo per ART i CULTURA, el motiu d’aquesta entrada és la controvèrsia que em va despertar un article de LAVANGUARDIA d’aquest diumenge on es pretenia homenetjar als Monty Python i al nou espectacle que el TRICICLE ha portat a BCN.

La manera de redactar de LAVANGUARDIA el motiu pel qual Spam queda englobat en el títol es confusa … certa però confusa … i està redactada com aquell al qui li han explicat una història i no l’acaba de recordar del tot.

El verdader lligam de la paraula SPAM al devenir dels Monty Python es basa en un gag del programa Flying Circus en el qual una camarera ofereix als seus clients un reguitzell de productes entre els que destaca SPAM, una marca de carn de porc enllaunada. La dona es posa a cridar SPAM tota l’estona provocant que la gent que té al costat no puguin parlar ni puguin portar una conversa, ni puguin demanar una altra cosa que no sigui SPAM. Aquest gag, fruit de la crítica del “product placement” en les sit-coms britàniques i d’altres programes, va ser en el que es van basar els “pares d’Internet” per anomenar aquell tipus de correu que ens estorba i no ens permet seguir el curs normal del nostre dia a dia e-mailístic.

Good Save Monty Phyton!

(See http://www.youtube.com/watch?v=d7uFntk0Bnk)