ON AIR

Reproduiré en aquest apartat el text d’encapçalament tal i com l’he fet arribar a unes quantes ments inquietes que em rodegen. La resta és pura retòrica sobre 4 peces cinematogràfiques força despreciables.

 ———–

 En el primer aniversari de la creació del meu BLOG, està clar que calia tornar-hi a fer alguna que altra entrada. Aprofitant la ben entesa de que no vaig publicitar la seva creació en aquell moment, m’ho faig venir bé ara per invitar-vos a que us hi passejeu.

En el l’apartat “This is EnTerTainMent” trobareu un resum/crítica de les últimes pel·lícules que he vist  en el darrer viatge BCN-FRANKFURT-JAKARTA-SINGAPUR-DUBAI-MUNICH-BCN.

En altres ocasions us hagués fet arribar un e-mail, com de costum, però que coi! … per això tenim altres eines al nostre abast. Aquí ho teniu:

Spamalot

Si sou dels que sopeu o us veieu amb mi tot sovint, sabeu del cert les ganes que tinc de poder anar a veure el nou espectacle del TRICICLE basat en “Els cavallers de la taula quadrada” dels Monty Python.

La mescla d’aquests dos grans grups còmics pot ser estupenda per un fan d’ambdos com ho sóc jo i molts dels meus amics i coneguts. La posada en escena sembla brilant (almenys és el que diuen) i la paròdia dels musicals (ara tant amb auge) segur que és d’allò més àcida, al més pur estil de’n Terry Gilliam i companyia.

A tot això però, i havent-ho englobat en aquesta categoria que em reservo per ART i CULTURA, el motiu d’aquesta entrada és la controvèrsia que em va despertar un article de LAVANGUARDIA d’aquest diumenge on es pretenia homenetjar als Monty Python i al nou espectacle que el TRICICLE ha portat a BCN.

Mujeres de Manhattan

En aquest darrers dies ens estan ametrallant sobre aquesta nova sèrie que FOX emetrà a Espanya. Desconec el possible èxit o fracàs de la sèrie als EUA però la referència a “Sex and the City” és obvia i immediata i no prometo un futur massa brillant a aquesta nova Brooke Shields Adventure. Ella juntament amb l’amor de Jack Bauer a partir de la 4ta. temporada de 24 hauràn d’esforçar-se de valent si no volen caure en tòpics, ja més que vistos, de la gran poma NewYorquina.

Breakingviews.com

En temps com els que corren és necessari reinventar-se. Almenys això és el que diuen els molts conferenciants que en èpoques com les que vivim guanyen fama i/o diners explicant al món que si vols que la “crisi” no t’esquitxi el que has de fer és crear la teva cançó i no cantar en “el karaoke social” on tot ja està inventat.

William Orbit

Tot i que sembli extrany, o a primer cop d’ull no quedi clar, els POSTS sota la categoria “Pieces in a Modern Style” englobaràn opinions, nostalgies varies i sorpreses grates del món de la música i el seu entorn.

El nom de la categoria, per sorpresa de molts (i de mi mateix), es deu a un album que el meu històric company de pis va comprar cap a l’any 2000, si no vaig errat. Era un moment on els reproductors de MP3 eren gairebé exerimentals, els CD’s eren els VINILS dels nascuts als 80’s i on malgastadors com els que viviem al meu pis preferiem comprar 2 albums a la setmana enlloc d’alimentar-nos com Déu mana. Un època on et passejaves per l’FNAC buscant alguna cosa que t’agradés per comprar-la i no per apuntar-te-la al mòbil i posar-la a baixar a l’e-mule només arribar a casa.

Sweet Blog Alabama!

Bloggeate, Bloggeate, Bloggeate, Blog … PROU! ja no podia més amb aquestes veus internes que em trepanaven el cervell. Potser durarà dos dies, dos mesos o dos anys. Potser l’abandonaré o el reenfocaré en algun futur probable i proper de la meva vida, potser … no ho sé! però calia fer-hi alguna cosa.

En un món on els blogs s’han erigit com els grans llibres de bitàcora, un no pot deixar passar l’oportunitat de publicar alguna cosa o pensament sota un pseudònim que he usat i m’ha caracteritzat des de ben petit.

De moment, i per iniciar-me d’alguna manera, he creat 4 categories diferents:

• Pieces in a Modern Style
• This is EnTerTainMent
• Arts & Crafts
• SocioPolitiks … and Economy

Potser serà el començament, potser me n’adono que de les 4 me’n sobren 3, potser …

Si alguna cosa marca el meu dia a dia és l’addicció a l’actualitat en qualsevol format que aquesta es mostri: diaris genèrics, diaris econòmics, dossiers de premsa, internet, TV, radio, folletons, tríptics, exposicions, … és l’art de conèixer molt sense saber de res. Molta informació, molts inputs que retens i que et descobreixen moltes de les coses que passen al nostre voltant … al món.

No pretenc donar lliçons, no pretenc descobrir res que abans no fos descobert. Pretenc compartir opinions i punts de vista i relatar coses que m’han sorprès. Aquelles coses que, fins ara mateix, em despertaven unes ganes irrefrenables de posar-me a escriure e-mails maratonians que compartia amb els meus amics.

Benvinguts a EdBaMa’s BLOG. No sé que és, ni massa com va, ni on acabará … però ho intentarem.

Keep in touch!

EdBaMa