SOPA, PIPA i Megaupload

Aquests últims dies el tancament de Megaupload ha posat sobre la taula el problema de la pirateria a través d’Internet i de com combatre-la. Si bé el fundador de Megaupload no era cap angelet, la manera en que se’l criminalitza i es parla dels qui creen serveis semblants o en fan ús és totalment inadequada. 

Com ens recordava l’ARA en la seva edició d’avui, la indústria cinematogràfica americana, i per tant el lobby pro-SOPA (Stop Online Piracy Act), ha ‘invertit’ 130 milions de dollars entre 2009 i 2011 per tal de que la llei tiri endavant. Aquest ‘dineral’ s’ha repartit entre membres del Senat i del Congrés americà amb poder per convertir aquest ‘Act’ en llei i, per tant, legitimar la persecució dels qui s’aparten de línia marcada. 

Quant els judicis de valors els incentiven quantioses ‘remuneracions’ i no alguna mena d’ètica que ens permet discernir entre el bé i el mal, la cosa ja agafa un altre caire i les assumpcions que rodegen el cas cada vegada perden més força sense necessitat de fer apologia de la pirateria o del no pagament de la propietat intel·lectual inherent en una obra o creació. 

A tot això també cal afegir que la pròpia indústria cinematogràfica, discogràfica o literària legitima la pirateria o la fomenta entre el seu públic quan la política de preus aplicada per a formats físics o digitals és la mateixa. Com pot ser que el darrer llibre de John Verdon m’hagi costat en edició de butxaca 5€ i en valgui 9’99€ a iTunes? Com pot ser que una cançó a iTunes em costi 0’99€ i per tant el preu de l’àlbum sencer sigui al mateix que el del CD que pot estar venent FNAC?

 L’estructura de preus és diferent però en canvi el preu de venta no. Si el que es pretén és compensar el que es deix de guanyar en format físic ingressant més per la via digital, l’error és de magnituds considerables i el consumidor final es sent enganyat i menyspreat.

 Sóc subscriptor digital del Diari ARA, tinc compte Spotify Premium i si finalment arriba Netflix de ben segur que avaluaré fer-me’n soci també. Els tres són exemples d’empreses que entenen el moment en el que vivim i ofereixen productes frescos i raonables que desincentiven la pirateria.

 Està clar que hi haurà gent que no voldrà pagar ni els 9’99€/mes de la tarifa Premium de Spotify però segur que molts altres ho veuran un preu més que raonable per tenir tota la música al teu abast de manera il·limitada.

 Estic segur i crec que el món en general i aquesta indústria en particular ha (i hauria) de seguir aquesta direcció. Sembla la més assenyada.

 Petons i abraçades!

Delhi-catessen: Punj Lloyd PSA Masters 2011

Després de 3 fantàstiques setmanes a terres catalanes i d’un mes sense escriure, ja m’ha tocat tornar a la realitat india. Si més no, guardo un record immillorable d’aquestes festes de Nadal. Potser per la distància geogràfica del meu present tinc la sensació d’haver aprofitat els dies més que mai.

Fent repàs mental d’aquest any 2012 i ja afrontat tots els ‘focs’ que es posicionen a sobre la meva taula, m’he adonat que em vaig deixar de plasmar un event que em va fascinar i del que vaig poder gaudir la setmana avans de la meva tornada, el Punj Lloyd PSA Masters.

Aquí us en faig 5 cèntims. Petons i abraçades!

Delhi-catessen: La magnitud de la tragèdia

Que la Índia és un país pobre i que la majoria de gent després de visitar-la comenta haver vist imatges de misèria i pobresa absoluta com mai abans és una obvietat, però la majoria de nosaltres no som conscients de la magnitud de la tragèdia. En aquesta línia, i per tal de fer-nos més entenedora la realitat Índia, Economy Watch amb dades i gràfics de The Economist ha fet un estudi/article on compara els Estats de la Índia amb paísos del món.

Delhi-catessen: Kerala, God’s Own Country.

Kerala és un l’estat de la Índia situat a l’extrem Sud-oest del país. De temperatura tropical i després d’haver estat dominat durant molts anys pel partit comunista indi, s’ha erigit com el nou destí de vacances paradisíaques de la població local (i alguns foranis).

Amb aquesta idea en ment i donat que la Roser, la meva parella, em venia a visitar, ens vam plantejar passar 6 dies explorant aquest racó de món, i la veritat és que, com ja em va passar a JAIPUR, el país té moltes mancances i es reflecteixen en aquests paratges de vacances tant o més que en les grans ciutats.

Delhi-catessen: Ineficiències

Les ineficiències d’un país com la India, causa principal del seu lent desenvolupament vers altres potències emergents, queden totalment reflectides en els seus aeroports i en la manera en com el país els gestiona. En aquest post, intentaré fer un paral·lelisme entre les coses que em treuen de polleguera quan he de viatjar ‘des de’ o ‘cap a’ la India i les ineficiències de mercat que un país com la India ha de solucionar si vol créixer a un ritme superior a l’actual i de manera sostenible.

Delhi-catessen: Kuala Lumpur (Malàisia)

Si bé Kuala Lumpur no és la capital de cap estat de la Índia, ni és la primera vegada que visito Malàisia, si que em fa especial il•lusió relatar en la secció Delhi-catessen la meva darrera i recent visita al país.

Fins ara les meves contínues tornades a casa feien que moltes de les anècdotes que vivia entre reunions i obligacions professionals, les explicava en persona a família i amics.

Com que a dia d’avui poder-ho fer és una mica més complicat i té sentit englobar-ho tot en el si d’una mateixa experiència, us faré unes petites pinzellades del que han donat de si aquests dies.

Delhi-catessen: Alwar i Fort Hill Kesroli

Després de la meva visita fugaç a terres catalanes, ja torno a ser a India i s’acostava un altre cap de setmana. De nou, no em volia quedar a la ciutat, si més no per tenir la sensació de desconnectar i d’estar aprofitant l’estada a la Índia.

 La primera idea va ser buscar una distància que es pogués cobrir en cotxe (de 2 a 5h) i que fos de muntanya. Nahan, semblava una bona opció a gairebé 1.000 metres i amb l’Himalaya al fons. Tot i així, els companys de l’oficina em van dir que el diumenge al vespre farien un sopar per celebrar el Diwali plegats i no hi podia faltar. Canvi de plans i búsqueda d’alternativa.

A dues hores al sud de Delhi hi ha una fortalesa que es propietat del Grup Hoteler Neemrana. Aquesta empresa es dedica a adaptar propietats històriques del país per al seu ús turístic. Vindria a ser com els ‘Paradors’ a Espanya però amb l’austeritat de les cel·les de Montserrat. La idea era atractiva. Em permetia apartar-me del caos de Delhi i visita una meravella arquitectònica militar del Nord del Rajastan. Però va ser en el moment d’intentar reservar habitació per dissabte que em van dir que només les de preu més elevat (300 EUR/nit) estaven disponibles. No era el que pretenia ni el que buscava per això dins el mateix grup vaig trobar una alternativa raonable: Fort Hill Kesroli.

Movies & Music

Com que ja només parlo de Delhi-catessen oblido que en aquest blog hi havia altres seccions.

Per això faré un pout-pourri ràpid de Movies@Planes i Scandinavian POP, per no perdre les bones costums i satisfer als pocs que devien seguir-les.

Delhi-catessen: Zindagi Na Milegi Dobara

Per posar-nos en antecedents del cinema a la India i parlant-ne de manera molt banal i no entrant en detalls, podríem dir que existeixen dos grans centres de producció cinematogràfica: Mumbai (conmunment conegut com Bollywood) i el cinema Tamil (propi de l’estat de Tamil Nadu). Ambdos representen 2 de les llengües en que es roda cinema a la India d’un total de 24 diferents. Aquests dos centres de producció suposen el 50% del total d’estrenes anuals al país, les quals generen un negoci superior als 2 bilions d’EUROS. Les circumstàncies actuals als Estats Units i el focus d’occident en les sèries de televisió, fan que Bollywood (a nivell local i internacional) i Tamil Nadu s’hagin convertit en punts calents de la realització actual i en un exemple de rentabilitat i ‘show business’.

En aquest escenari, i centrant-nos en Bollywood, de llarg la meca cinèfila, existeixen 3 grans figures masculines que destaquen per sobre les altres

Delhi-catessen: Jaipur i Amber Fort

Després d’una altra setmana de feina a la capital índia, que va acabar amb viatge d’anada i tornada a Mumbai el divendres per assistir a una reunió de l’Associació India de l’Oli d’Oliva, tenia ganes de moure’m, de fer alguna cosa. A Delhi i Gurgaon l’oci es basa en les activitats que poden oferir els centres comercials i per tant en un lleure més occidental. No podia complicar-me massa, fer grans desplaçaments, però si que podia arribar fins a 4 o 5 hores de cotxe. Després de valorar-ho i entendre exactament quines eren les limitacions que tenia el cotxe i el conductor que normalment uso per al meu dia a dia més comú (kilometratge, hores d’ús, etc) vaig decidir-me per Jaipur.